31.12.1997.Anàlisi mensual corresponent al mes de gener de 1998 del Servei analitico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA

He gastat espai i esforç en citar texts espanyols recents i alarmats pel perill d'un NOU DESASTRE en AQUEST 98. I m'afanye en advertir que el tema i l'alarma NO afecta més que a una petita part dels espanyols. Com evidencia el mateix fet que haja citat texts de diaris (en format paper o electrònic) i NO ressenyes de programes d'hores i hores de televisió. Recordem que l'immensa majoria (el 80% o més) dels espanyols s'informa (ES DESINFORMA) sols a través de televisió.

Afegim a açò la formidable amnèsia històrica induïda als espanyols pel seu pèsim sistema educatiu i l'equivalent a una ablació mental produït per 60 anys de falsificació de la història per la dictadura franquista i la seua perllongació joancarlista. El resultat és que les masses espanyoles no tenen ni punyetera idea de que passà en el 98.

Però siguent açò així també ho és que els plumífers al servei del Capital no és que influeixen en el bloc de classes dominant sino que EXPRESSEN els interessos i els plans d'aquests. I per això val la pena atendre al que diuen.

Donarem un pas més per afegir que es fa palés que, junt a la por del nacionalisme espanyol a que bascs i catalans provoquen un NOU DESASTRE del 98, ha aparegut clarament aquest mes de gener un notable desconcert en els òrgans i ambients de poder d'aquest nacionalisme espanyol.

Un desconcert trifront. En primer lloc desconcert perquè sembla que ETA va guanyant. Acaba gener quan s'escrivia, per a publicar l'1 de febrer, aquest pesimista diagnòstic:

"ZUGZWANG és una posició d'escacs en al que qualsevol moviment que faça un jugador resulta nefast per als seus interessos. Des de fa temps, en la macabra partida amb la que ETA desafia el Govern, és evident que aquest pateix zugzwang, i realment crec que la millor manera d'enfrontar aquesta situació no és ni l'estèril triomfalisme d'alguns dirigents (fins quan no reconeixerem que en aquesta partida el jugador fort és ETA, car és qui menys té a perdre, a qui menys importa perdre les seues peces, qui menys s'està jugant?) i les benintencionades però no per això menys estèrils manifestaions populars (doncs així s'alimenta ETA, amb hores de publicitat a televisió, amb la canalla cantant rodolins als carrers, amb enquestes en les que se li pregunta a la gent què es pot fer per acabar amb ETA: tots col.laborem així amb el monstre, tots li prestem vida així)". (15)

Aquest mateix dia 1 de febrer EL CORREO ESPAÑOL publica una entrevista amb el Delegat del Govern a la Comunitat Autònoma Basca. Es titula "Hem fet quelcom malament", i s'enceta recordant que al Delegat "la cacera empresa per ETA contra els edils conservadors l'ha tornat als anys vuitant, quan aquest militava a la UCD i els polimilis acabaren amb la vida d'alguns dels seus companys de partit".

A aquest sinistre individu que es diu Enrique Villar (el que presumí a Donostia de que la tortura a Elejalde estava donant ràpids resultats per a que "cantara") li pregunten: "Té una sensació de fracàs?".

Contestava així: "Sí, estem en la mateixa situació de fa vint anys. Els responsables d'aquest país han aconseguit que aquella problemàtica, amb algunes variables, es torne a repetir. Hem fet alguna cosa malament, la responsabilitat és de tots, i tots hem d'entonar un mea culpa per la ineficàcia. Però tinc molt, molt clar, que la responsabilitat és gradualment major per als que han tingut el comandament d'aquest pais".

L'editorial de EL CORREO ESPAÑOL d'aquell dia es titula "Tots junts" i afirma que "ETA mantindrà l'iniciativa mentre que els partits democràtics no li la lleven a través de la unitat". L'editorial d'ABC de la mateixa data titulava "Terror i pedagogia" i es queixa de que "El que els ciutadans venen exigint als seus representants al llarg dels darrers mesos és silenci i eficàcia en la lluita contra ETA".

El darrer dia de gener Germán Yanke en EL MUNDO subratlla que els d'ETA "tenen objectius i estratègia, són perversos però no imbècils", Leoncio Gonzalez en DIARIO 16 assenyala que les accions d'ETA estan guiades per "una lògica freda que calcula amb precisió els objectius", Tusell en EL PAIS sentenciava que "la lògica del terrorisme existeix, és molt consistent i perillosa". I Andres Aberasturi en diferents mitjans recordava que "Porten vint anys de paraules i de trets, de condemnes i de segrestos, de pactes i de xantages" i és "ja més que evident que no hi ha eixida". La sensació que transmet l'ambient és que ETA va guanyant, la de que Aznar contava a la premsa un miratge, una alucinació, quan digué a Polònia (el 21 de gener) que començava a vore "una eixida del túnel" al País Basc.

"SOM MOLTS, LA IMMENSA MAJORIA, I TANMATEIX TENIM LA SENSACIÓ D'ESTAR SOLS". Aquesta frase reflexa millor que cap altra de les per mi sentides o llegides aquest mes de gener el desànim i descoratjament dels espanyols davant el "problema basc". Està presa d'un significatiu article d'un "demòcrata" espanyol que lamenta que no s'haja linxat a les gents d'HB.

Llegim-lo perquè reflexa bé el desànim actual i l'enlluernament dels espanyols durant el juliol del 97. I com de contraproduent ha resultat ser el "JULIAZO" per al Govern espanyol.

"Durant aquells dies de juliol moltes persones del País Basc pensaren: 'Finalment açò s'acaba', il.lusionats per la meravellosa resposta popular, perquè allò sigué com una revolució pacífica. L'IMMENSA MAJORIA DEL POBLE ESTAVA AL CARRER I LA MAJOR PART DELS MILITANTS D'HB ES FICAREN BAIX DE LES PEDRES, asustats, acovardats de veres, convençuts molts d'ells fins i tot de que aquesta vegada 's'havien passat'. On estava la Mesa Nacional aquests dies? Molts pensavem: aquestes manifestacions al País Basc els traura dels seus caus, els farem fora d'aquesta terra, serà una vertadera revolució, però sense que corra la sang, el poble sencer, sense armes a la mà, s'acostarà a les seus d'HB, aniran casa per casa, els treuran al carrer, com quan el poble de Lisboa, en la revolució del clavells, buscà un per un tots els torturadors de la PIDE, com quan el poble francés tragué de les seues cases els col.laboradors dels nazis, I ELS FARAN FORA DELS POBLES, ELS LLENÇARAN AL MAR, ELS POSARAN EN UNES BARQUES I ESPERARAN A QUE SE'LS PORTE LA MAREA. Finalment la llum de la raó els expulsarà d'ací, pensàvem. ELS ERTZAINES FINS I TOT ES LLEVAREN ELS PASSAMUNTANYES QUE TAMBÉ FAN SERVIR ELS TERRORISTES, perquè d'aquesta manera es fan l'il.lusió de que són "l'altra" policia basca. Llavors els nacionalistes del PNB i d'EA, lluint unitat amb IU, començaren a dir que això estaria un linxament moral entre bascs i que no ho anaven a consentir, i donaren a entendre (sense donar a entendre, per a això estan les paraules) que eren preferibles una o dues morts de quan en quan a que hi haguera desunió entre bascs, I ELS ERTZAINES TORNAREN A POSAR-SE ELS PASSAMUNTANYES, això que en el llenguatge dels macarres ve a voler dir, més o menys, una trista i vergonyosa claudicació.

De tal manera que el desànim tornà a escampar-se en pocs dies, i els còmplices, tan prompte com veieren que CAP HAVIA TINGUT "EL VALOR" DE LINXAR-LOS O D'EXPULSAR-LOS D'AQUESTA TERRA, començaren una altra vegada a eixir dels amagatalls, més envalentonats que mai, i a lluir-se pels mateixos bars, pel carrer, a totes hores, a amenaçar, i els terroristes tornaren a extorsionar, a destrossar les ciutats impunement, a assassinar i a repetir la seua frase, també habitual: "Açò és un problema polític i se li ha de donar una solució política". (16)

Pregue que llegiu a poc a poc i vàries vegades aquesta extensa cita que acabe de fer i en la que les majúscules les he posades jo. Pregue que llegiu i que compareu amb el text de "EL JULIAZO", amb el text de la meua anàlisi del mes de juliol de 1997.

Aquesta comparació mostrarà les falsedats amb les que la propaganda espanyola ha aconseguit fabricar en el cervell de l'autor de l'article, com en el de decenes de milers d'espanyols, UNA FALSA MEMÒRIA del que NO PASSÀ el juliol de 1997. I a partir d'aquesta falsa memòria, és clar, li han fabricat una FALSA CONCIÈNCIA.

Rellegir aquest text ajudarà a més a percebre l'odi espanyol a l'esquerra abertzale i el gens disimulat desig de linxaments massius. I EL DESÀNIM I DESCONCERT DELS ESPANYOLS DAVANT LA VAPORITZACIÓ DE LES SEUES SANGUINÀRIES IL.LUSIONS.

Aquesta sensació de que ETA va guanyant produeix sens dubte un gran desconcert entre els nacionalistes espanyols; però a més es potencia el desconcert perquè els espanyols i el seu govern no semblen aclarir-se sobre que fer.

Per exemple: el Govern espanyol no es cansa de repetir que MAI negociarà amb ETA. Un sondeig realitzat els dies 23 i 24 de gener i publicat en l'espanyolíssim diari LA VANGUARDIA revela la confusió que al respecte existeix entre els espanyols. Vegem:

1. La majoria absoluta (51%) diu que Si quan li pregunten açò: "Pensa que les invocacions d'alguns dirigents nacionalistes bascs a la necessitat d'obrir vies de diàleg donen ales als terroristes?". (17)
   

2. 2) Però en la ressenya del sondeig també es llegeix: "la constatació de que el conglomerat ETA-HB sembla mantindre intacta la seua capacitat de mobilització per moltes que siguen les barbaritats comeses pels terroristes. Tal és el cas de la massiva manifestació convocada pels batasuns el passat 27 de desembre a Bilbo, apenes dues setmanes després de l'assassinat del regidor de Renteria, Jose Luis Caso. El fet de que DECENES DE MILERS DE SIMPATITZANTS PROETARRES ISQUEREN AL CARRER EN AQUESTA DATA (fet citat en el preàmbul de la pregunta del sondeig) porta a pensar a la meitat dels electors del PP --el partit al que més es dirigeixen els terroristes en l'actualitat-- que és poc menys que impossible una eixida que no acabe desembocant en negociació". (18).
   

   La majoria és una mica major en el conjunt dels sondeats que entre els votants del PP: el 55% diu que NO a la pregunta "Creu que és possible acabar amb el terrorisme sense negociar?".

3. En el mateix sondeig també hi ha majoria (45%) de SI front a només un 27% de NO i un 28% de NOSAP/NOCONTESTA quan se'ls pregunta als espanyols "Creu que el Govern espanyol i ETA acabaran negociant de la mateixa manera que ho fan l'ejecutiu britànic i l'IRA?" (18)
   

Cal que insistisca jo en com de contradictòria i desconcertada apareix l'opinió pública espanyola en aquestes respostes? Crec que no.

Però és que a més tant és que l'enquesta l'encarregue l'antifelipista EL MUNDO com l'arxifelipista LA VANGUARDIA: sistemàticament el Ministre d l'Interior apareix com el ministre millor valorat per la població espanyola; sorprenent.

Sorprenent perquè Mayor Oreja no sembla fer res més que estar constantment fent Relacions Públiques de si mateix. No sembla fer una altra cosa que estar apareixent en televisions i emisores de ràdio parlant amb la gravetat i prosopopeia característiques d'un Ase Solemne dient llocs comuns, buidors i consignes voluntaristes. En el cas del sondeig de LA VANGUARDIA que abans ressenyava passa que Mayor Oreja ha aconseguit ser l'únic membre del Govern que aconsegueix una nota mitja de sis (en una escala de 0 a 10). I AÇÒ MENTRE QUE EN LA MATEIXA ENQUESTA LA VALORACIÓ DE "LA POLÍTICA ANTITERRORISTA" PATEIX UN RETROCÉS. (19)

O siga, que els marteixos espanyols que diuen que ho fan mal, que fracasen, va i li milloren la valoració. Açò introdueix desconcert en el nacionalisnme espanyol perquè els altres partits nacionalistes espanyols (PSOE i IU) contemplen com el PP treu rèdits electorals de la seua campanya antiETA i antiMBAN; i no s'atreveixen a oposar-s'hi per por a que açò els coste vots. Es comprova així en la pràctica l'autenticitat del document del PP que revelà en novembre EGIN. El document en el que les delegacions del PP català i bascongat apostaven per fer servir la lluita contra ETA com a eina electoral.

Li pregunten al portantveu del PNB els entrevistadors de EL PAIS: "Està el PP més pendent dels resultats electorals que de buscar una solució al problema basc?" I Egibar contesta que "Sens dubte. Ens ho ha dit Mayor Oreja a tots els partits del tripartit (PNB, PSEE-PSOE i EA) aplicant-ho a temes concrets, com el penitenciari. Sap per les enquestes el que pensa la societat, la societat basca, però unes altres de l'Ebre cap baix diuen el contrari". (20)

avant...